Escolta
esperit de Maragall, Joan, allá on segis,
la
veu de aquest espanyol –fill de l’Espanya mil.lenària-
que
estima com a propi el significat de la historia
i
la cultura dels catalans –vells o nous-,
tan
intimament lligats que sentiríem
més
que la pèrdua d’un parent,
la
d’una part de nosaltres mateixos
Catalunya,
es avui, qui recorda les vides mortes, passades,
la
que pensa insensata, inútils morts eslovenes.
Avui,
a l’Ebre enllà, viuen gents de les Espanyes,
esperant
acabi la malevolença, la rauxa.
Torna
a tu, Catalunya…
¿No
sents tu, la veu atronadora d’Espanya?
Entèn
les teves gents germanes…
¡Torna
Catalunya!
0 comentarios:
Publicar un comentario